La recent notícia sobre la situació del jove gimnasta de dotze anys Juan Pérez reflectix una situació certament contradictòria en la nostra societat; s’establixen com a valors vàlids, valors a protegir i desenrotllar la igualtat de gènere, la superació dels estereotips, la coeducació… i els considerem clau en una societat moderna i democràtica. Però al mateix temps hi ha alguns àmbits d’esta societat, tan destacats i influents com en este cas el món de l’esport, que no partixen d’esta premissa en nombroses ocasions. (Notícia de “Las Províncias”)
Esta tessitura pot ser raonable en una concepció de l’esport d’alta competició, de l’esport d’elit, però té poc sentit a nivell d’iniciació esportiva, de formació esportiva i esport escolar, entés com el fa Domingo Blázquez com tot esport que realitza un individu dins i fora de l’escola, en edat escolar.
Com poc, situacions com la del xiquet Juan Pérez i la impossibilitat de competir en l’esport que ell ha triat per una qüestió de sexe, transmet la imatge als nostres xiquets, xiquetes i jóvens que hi ha esports per a xiques i esports per a xics i fossilitza la creença que esta situació és encertada.
El sistema educatiu, igual que molts altres àmbits, treballa per desterrar certes visions androcèntriques i sexistes de les relacions i del funcionament social. El camp de l’educació física i l’esport, desgraciadament molt influenciat i mediatitzat per l’esport d’elit i l’esport espectacle, transmesos des dels mitjans de comunicació de masses, i per la desigualtat en els models de referència, ha mostrat certes carències en este sentit.
El professorat ha de lluitar en contra dels prejuís de l’alumnat respecte a històrics cànons de pensament que adduïxen consideracions com ara “el futbol és de xics, jo no jugue”, “la gimnàstica és de xiques”… prejuís, recels, comentaris desafortunats, pors i convencionalismes que situacions com les de Juan Pérez tendixen a reforçar.
M.a Elena Simón, experta en anàlisi de gènere assenyala que l’escola és “una pista d’innovació relacional” i la defén com “àmbit de desenrotllament de la idea d’equivalència i cooperació entre sexes” però sense quedar-se només en el valor de la igualtat com a discurs, sinó passar a l’acció, a la pràctica de la mateixa, com afirma l’autora “…Adaptant els seus modes i continguts a una intervenció decididament coeducativa” “educació amb enfocament de gènere i no sexista, que continga components fins ara absents o amb implantació molt dèbil i dispersa”.
Un exemple real i concret d’esta intervenció i innovació d’enfocament és la creació, creixement i consolidació del Colpbol. El colpbol és un esport nascut fa 12 anys en l’escola a partir d’un procés d’investigació en l’acció amb l’objectiu de superar les limitacions educatives dels esports més tradicionals i conjugar els elements propis de l’esport amb uns paràmetres més educatius on la coeducació, la igualtat, la solidaritat i la cooperació elevada al màxim exponent, són els seus elements capitals.
És un esport en equip mixtament i imprescindiblement cooperatiu que actualment practiquen més de 3.000 escolars de la Comunitat Valenciana i d’altres territoris com Castella-La Manxa, Aragó, País Basc o Madrid.
El colpbol naix com un esport mixt i l’alumnat ho percep com una cosa natural perquè el joc ha nascut així, és inherent al mateix, i no es produïx cap prejuí més o menys arrelat com ocorre amb altres disciplines o esports més tradicionals i consolidats on la separació de xics i xiques és habitual i mediatitza la capacitat de l’individu d’acceptar de bon grat el joc mixt i a més l’indispensable i altíssim grau de cooperació, al ser un joc al primer toc, fa a totes les jugadores i jugadors igual de valuosos i importants.
Les “Trobades de Colpbol”, competicions ludicoesportives de colpbol nascudes arran de la introducció del mateix com un nou contingut en l’àrea d’Educació Física en els diferents nivells educatius -primària, secundària, batxiller, cicles formatius…- plasmen en esdeveniments concrets, en els que participen actualment més de 40 centres educatius valencians, i constaten la validesa d’estos valors en una disciplina esportiva.
El colpbol dóna una resposta creativa des de la pràctica esportiva, més coincident amb els valors de la societat democràtica i que advoca per la igualtat de gènere com un factor primordial i permet el desenrotllament de qualitats i habilitats esportives sense caires de gènere.
Una concepció intrínsecament educativa de l’esport i un exemple real de què esport i igualtat poden i han d’anar de la mà.
 |