Juanjo Bendicho, Premi Nacional d’Innovació Educativa

El colpbol, un esport escolar inventat fa 15 anys pel mestre d’Educació Física Juanjo Bendicho (Foios, 1973)

va rebre ahir a Madrid una menció honorífica en els Premis Nacionals d’Innovació Educativa 2011 que atorga el Ministeri d’Educació. A més de Bendicho, també va ser menció honorífica el projecte Audicions didàctiques per a alumnat de Primària del professor Juan Vicente Gil, de l’IES La Senda de Quart. El colpbol és un esport disputat per dos equips mixtos de 7 jugadors que es juga en una pista de futbol sala. La finalitat és introduir, a base de tocs amb la palma de la mà, braços o part superior del tronc, una pilota en la porteria contrària. Ningú pot colpejar el baló dos vegades seguides.

Com va sorgir el colpbol?
És una resposta des del meu treball com a mestre d’Educació Física per a trobar un esport molt més cooperatiu, on pogueren participar xics i xiques independentment del seu nivell físic motriu i de competència, i que trencara eixa dicotomia entre esports de xiquets i xiquetes. És una manera de treballar per la igualtat de gènere en l’àmbit de l’esport i trencar amb les situacions de rebuig dels xiquets que no tenen un nivell de competència donat.

Ho va començar a posar en marxa entre 1997 i 1999 en tres col·legis públics de Fortaleny, Albalat dels Sorells i Rafelbunyol. Fins on arriba la seua difusió?
El coneixement del colpbol ha arribat a centenars de centres de la C. Valenciana, on 4.000 escolars de més de 50 col·legis i instituts participen en la Lliga del Colpbol. Tenim constància que es juga en col·legis de totes les autonomies i inclús s’han posat en contacte amb nosaltres des de França, Alemanya, Veneçuela, Colòmbia i Argentina on s’està posant en marxa.

Esperava arribar tan lluny?
ni se’m passava pel cap! El que volia era idear un esport amb què aconseguir que les xiquetes participaren més, que haguera una cooperació real, que tots s’integraren en la pràctica esportiva. A partir d’ací, que el colpbol s’exporte a altres llocs, que altres docents reconeguen el seu valor per a aconseguir eixos objectius, i , sobretot, l’altíssim grau de motivació que desperta entre els xiquets, han sigut les principals alegries.

Quins beneficis aporta?
En primer lloc, que és un esport en equip total. Mai hi ha possibilitat que un jugador creu joc per si només i estiga per damunt dels altres. Al disposar d’un només toc, el millor jugador de l’equip no pot crear joc sense els seus companys, necessita inclús al xiquet o la xiqueta més limitat. El seu èxit sempre depén de l’ajuda dels altres. Açò fa que es creu una sensació d’equip, que tots són importants i necessaris, la qual cosa té una repercussió a nivell d’autoestima molt gran. El segon pilar és l’aspecte a nivell de gènere perquè naix com un esport obligatòria i reglamentàriament mixte. Juguen xiquets i xiquetes junts i, des d’un inici, ho perceben com quelcom normal i natural, igual que la resta d’activitats que fan en la vida. A més, al ser molt integrador, permet participar a xiquets amb discapacitat.